Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
cambrer
Història
Oficial palatí que a l’edat mitjana era al servei de la cambra reial on hom guardava el tresor, les joies, els mobles i les vestimentes reials.
Més tard fou donat el nom de cambrer al guardià de la cambra reial, i el càrrec encloïa atribucions financeres recepció i distribució d’ingressos reials Finalment, el cambrer restà restringit al servei particular del sobirà, llevat el de taula A la corona catalanoaragonesa rebé el nom de cambrer major fins al s XIV, que passà a anomenar-se camarlenc
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
senal
Transports
Aparell de corrioles amb una corda que passa per la punta de l’arbre d’una barca de mitjana i que serveix per a plegar la vela.
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
àrsia
Història del dret
A l’edat mitjana, indemnització pecunària a favor del senyor, a la qual era obligat el pagès en cas d’incendi, casual, de la propietat cedida emfitèuticament.
N'hi ha precedents en el dret visigòtic a Catalunya, el seu esment més antic data del segle X La indemnització equivalia, generalment, a tota la Catalunya Vella, a la tercera part dels béns mobles del pagès Era un dels anomenats “mals usos” que foren abolits el 1486
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
joglar
Música
Nom donat al personatge que durant l’Edat Mitjana s’encarregava de cantar o recitar, generalment acompanyat d’instruments musicals, composicions d’altres autors de forma ambulant.
El terme començà a ésser utilitzat amb freqüència vers el segle XI i, molt probablement, deriva del mot llatí jocularis o joculator Els joglars es guanyaven la vida entretenint els altres, ja sia amb la música, amb la narració d’històries o amb l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs Els joglars foren els responsables de la difusió de les obres literàries medievals, tant de les narracions de gestes com de la poesia lírica La seva activitat estava molt vinculada també a la dels histrions i els mims, amb una forta càrrega de gestualitat Segurament per aquesta raó el terme tingué durant molt de…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…