Resultats de la cerca
Es mostren 6800 resultats
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat…
múixing
Esport
Esport consistent en el tir de trineus mitjançant gossos nòrdics.
Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nomes, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població Només es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1 609 km Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica Els països amb més gran tradició són Rússia, els Estats Units, Canadà, Alaska, Noruega i Finlàndia
David Viera
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Professor de llengua i literatura.
Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987
Josefina Vidal
Periodisme
Intèrpret i periodista.
Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'ha…
George Porter
Química
Químic anglès, titulat lord Porter of Luddenham.
Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for…
Major I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó.
Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella
Malcolm Lowry
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estudià a Cambridge i féu nombrosos viatges, sobretot als Estats Units i a Mèxic La seva obra més coneguda és Under the Volcano 1947, novella d’inspiració autobiogràfica que narra el procés de degradació del protagonista, valent-se d’una simbologia caòtica i profusa La resta de la seva obra comprèn les novelles Ultramarine 1933, Dark as the Grave Wherein My Friend is Laid 1968 i October Ferry to Gabriola 1970, aquestes dues inacabades, i el volum de narracions Hear Us O Lord from Heaven Thy Dwelling Place 1961 El 1983 John Huston féu una versió cinematogràfica d' Under the Volcano
Sei Shōnagon
Literatura
Escriptora japonesa.
Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort
Lester Brown
Ecologia
Consultor ambiental nord-americà.
Graduat en ciències agrícoles en la universitat de Rutgers 1955, màster en economia agrícola per la universitat de Maryland i màster en administració pública per la universitat de Harvard Treballà per al departament d’Agricultura dels Estats Units 1959-69 El 1974, amb el suport del Rockefeller Brothers Fund, fundà el Worldwatch Institute WI, el primer centre privat internacional d’anàlisi dels problemes ambientals globals El 1983 inicià des del WI l’edició dels informes anuals State of the World editat en català pel Centre Unesco de Catalunya des del 1994 El 2001 fundà l’Earth…
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres…