Resultats de la cerca

Ocupa els últims retalls d’un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d’Algar La partida de Margoig s’enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers 40% i ametllers El regadiu 235 ha, 160 de les quals són de tarongers es…

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881 caps de bestiar…

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori, els conreus…

La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al segle IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans pels turcs,…

Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom…

El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…

Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el regadiu, i…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…