Resultats de la cerca

Fou jugador del FC Barcelona i del Rugby Club Cornellà durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta Disputà un partit amb la selecció espanyola Ja retirat, exercí d’entrenador del RC Cornellà Amb el Cornellà arribà a ser capità i després entrenador

Davanter, actuà amb el Barcelona B 2003-06 i en la temporada 2005-06 jugà algun partit amb el primer equip Posteriorment milità en el Deportivo de la Corunya 2006-09 i l’Hèrcules 2009-11 El 2012 fitxà per l’Elx

Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de  Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà…

Diputat liberal des del 1978, en 1987-90 ocupà el Ministeri Fiscal i en 1990-92 fou ministre d’Economia en el govern de Poul Schlüter, si bé dimití el càrrec per evitar una moció de no-confiança Al capdavant del Partit Liberal, el 2001 guanyà al Partit Socialdemòcrata en les eleccions legislatives Formà aleshores un govern de coalició amb l’ultradretà Partit Popular Danès, que repetí després de les eleccions del 2005 i del 2007 A més de l’adopció de mesures restrictives de la immigració, la seva gestió ha dut a terme una retallada d’impostos, cosa que ha afavorit una bona marxa de l’economia…

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…

Cursà història, estudis que no acabà, i de molt jove s’involucrà en política Ingressà a la Lega Nord , partit del qual el 1998 esdevingué secretari a Milà, i el 1999 fou nomenat director de Radio Padania Libera, l’emissora de la formació, on començà a ser conegut per l’agressivitat del seu llenguatge, que els seus rivals polítics qualificaren de demagògic i xenòfob Diputat al Parlament Europeu 2004, fou regidor a l’Ajuntament de Milà i el 2008 fou elegit diputat al Parlament italià, on destacà pels seus allegats contra la immigració El desembre del 2013 fou elegit secretari…

Al novembre, només dos mesos abans de les eleccions generals del 2016, el president taiwanès, Ma Ying-jeou, i el xinès, Xi Jinping, van protagonitzar la primera reunió oficial al màxim nivell entre ambdós països des de la fi de la guerra civil xinesa l'any 1949 La trobada, que va tenir lloc a Singapur, va ser considerada pels partits opositors com un intent de Pequín d'incidir en els resultats dels comicis del gener, així com un nou gest de submissió del Govern del Kuomintang KMT a la Xina I és que el president Ma, impulsor d'una política de cordialitat amb el règim comunista des de l'any…

Umar al-Baixir, candidat del Partit del Congrés Nacional NCP, va ser reelegit president per a un nou mandat de cinc anys en obtenir el 94% dels vots en les eleccions celebrades a l'abril La consulta --que va tenir una participació molt baixa, de tan sols el 46%--, va ser boicotejada per bona part de l'oposició i criticada per la Unió Europea i els Estats Units per la "manca de garanties" L'aspirant del Partit de la Veritat Federal, Fadl al-Saïd, va aconseguir tan sols l'1% dels vots Malgrat les dues ordres de detenció dictades pel Tribunal Penal Internacional TPI,…

La política interna de Salomó es va veure marcada per la celebració d’eleccions legislatives a l’agost Com és habitual al país, davant dels comicis i a partir de càlculs personals dels candidats es van formar els nous partits que hi havien de concórrer —un va ser el partit per a la Propietat, la Unitat i la Reconciliació OUR, encapçalat per l’exprimer ministre Manasseh Sogavare— Cap partit va sortir clarament vencedor dels comicis d’agost, com ho demostra el fet que dels 50 diputats electes, 17 van ser independents La coalició de Govern que va emergir dels pactes…

Fill d’un diplomàtic republicà i net d’ Antoni Maura i Montaner , s’exilià a França el 1939 Participà en la Resistència francesa i fou deportat al camp de concentració de Buchenwald Militant del Partido Comunista de España , fou membre del comitè central 1954 i es traslladà clandestinament a Madrid per coordinar el treball polític del partit Amb Fernando Claudín , protagonitzà un enfrontament amb la línia política mantinguda per la direcció del partit, que es liquidà amb l’expulsió dels dissidents 1964, procés que ell mateix explicà en la seva obra Autobiografía de…