Resultats de la cerca

El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres…

Es traslladà a Amèrica i s’establí a la zona de La Plata, probablement a Buenos Aires Féu constants viatges entre Buenos Aires i Montevideo, ciutat on residia el seu oncle, que tenia una farmàcia que proveïa de medicina l’hospital local Dedicat al comerç de productes farmacèutics, importà medicaments directament dels EUA i Àsia Amb motiu de les invasions angleses a l’Argentina, el 1807 féu un donatiu al Cabildo Arran de la seva amistat amb el virrei Cisneros entrà en l’administració colonial, i fou nomenat notari auxiliar Durant els primers moviments independentistes es mantingué…

El castell de Vielha, segons Francisco de Gracia, era situat a llevant del poble, al planell dret del Riu Nere, on és avui l’església parroquial Tenia un fossat de 40 pams d’amplada amb pont de fusta a la porta septentrional El mur 250 × 60 pams d’alt i 5 pams d’ample constava de tres torrasses emmerletades, amb troneres, lligades per quatre llenços El contramur a tramuntana i a ponent 16 pams d’alt × 5 pams d’ample, la portatorre i els llenços oriental i occidental tancaven el recinte configurat pel pati d’armes amb l’església i la torre mestra demés de 240 pams d’alt, que…

L’antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal és documentada des de l’any 906 com a possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses El seu caràcter parroquial és confirmat per la seva inclusió a les tres llistes parroquials del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, i l’any 1175 en el testament del vescomte Hug de Bas, que li llegà cinc sous Fou sempre una parròquia de migrada vida, i a causa del despoblament ocasionat per les crisis demogràfiques de la segona meitat del segle XIV, quan només tenia cinc masos habitats, fou convertida en sufragània de l’església de Sant…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues parròquies de Sant…

Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…

Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la…

Aquest castell devia ser situat dins de l’antic terme de Canelles de Segre, segurament en l’indret de l’actual llogaret El topònim Kannellas és documentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell o “ kastrum de kanelles” no és esmentat, però, fins l’any 1044 El 1106 consta que Guillem Gauspert llegà en testament el castell de Canelles amb Fígols, que tenia per Guitard Isarn, a Umbert Segons la informació aportada per Pere de Tragó, el castell i el lloc de Canelles encara existia l’any 1519 dins el vescomtat de Castellbò al quarter d’Organyà i era posseït pels canonges i l’…

La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El…

Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de…