Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Francó
Història
Vescomte d’Osona, col·laborador de Guifré I el Pelós.
Pel setembre del 879 presidí un judici al Ripollès De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la de Vallfogona
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
Sallent
Sallent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…
Camí del Coll del Pendís (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…
Torà de Tost
Poble
Poble disseminat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), fins el 1968 del de Tost.
És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església
Davos

Davos, als Alps Suïssos
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat del cantó dels Grisons, Suïssa.
És un important centre turístic i d’esports d’hivern, a la vall del Landwasser, afluent del Rin També hi és important la celebració de congressos, entre els quals destaca el Fòrum Econòmic Mundial
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…
Castell de Censà
Art romànic
Situació Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell J Castellví El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial El castell es localitza en la propietat núm B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell” Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 11” N - Long 2° 10’ 25” E Censà…
Sant Joan de Toran

Sant Joan de Toran
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Canejan (Vall d’Aran), a la vall de Toran , a la dreta del riu de Toran.
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…