Camí del Coll del Pendís (Guardiola de Berguedà)

Situació

El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya. Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats. Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: × 00,9 —y 83,7 (31 TDG 009837).

Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats.

J. Bolòs

Un detall de l’empedrat del camí.

J. Bolòs

El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís. En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la vall de l’Ingla, arriba a Talló, ja a la plana cerdana. Els Empedrats són situats, aproximadament, a un quilòmetre del riu Bastareny.

Camí

A l’alta edat mitjana, gairebé tots els camins, que no aprofitaven vies fetes en l’època romana, devien ésser només destinats al pas de les persones i de les bèsties de bast, amb una amplada d’uns 120 a 150 cm. I, encara, lògicament, la majoria d’aquests camins també existien en l’època romana i, fins i tot, molt abans.

Segurament, alguns trams més difícils d’aquests camins medievals varen ésser empedrats: damunt dels ponts, en els llocs més rostos, prop de les poblacions, etc. És, però, francament, molt difícil de saber l’època d’alguns d’aquests empedrats; alguns poden ésser, ben cert, fins i tot d’època romana, d’altres cops pot ésser, àdhuc, que siguin d’època contemporània. I els dubtes no s’esborren encara que sapiguem que la via existia de cert en època medieval.

Una de les vies importants de comunicació de la Cerdanya occidental —el vell pagus de Talló— i el Berguedà era el camí que passava pel coll del Pendís. Una mica més a llevant, el camí del coll de Jou es dirigia, més aviat, cap a la Cerdanya oriental, per una via, potser, d’altra banda, de més mal transitar.

Tot i que el camí del Pendís no sigui gaire esmentat en la documentació de l’alta edat mitjana, creiem que la seva importància com a via de comunicació de mercaderies i de ramats havia d’ésser fonamental. No és pas per casualitat que el monestir de Ripoll posseís terres i drets a Gréixer, a Escriu i a “Vilavedra” o que el monestir de Sant Llorenç prop Bagà tingués drets a la zona de Talló.

En força trossos, en un moment o altre, aquest camí del coll del Pendís fou empedrat; en alguns sectors el paviment —que mentre fou una via important es degué renovar regularment— es conserva encara força bé. Normalment, és format per pedres col·locades irregularment, de tal manera, però, que llur cara superior formi una superfície gairebé plana. La longitud d’aquesta cara superior de la pedra sol ésser d’uns 20 cm o, fins i tot, de menys. Com ja hem dit, és molt difícil, fins que no hi hagi més estudis sobre aquest tema, d’establir-ne una datació precisa.