Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Les fosses del sector central del marge català: Vallès-Penedès, Garraf-Montnegre, el Camp
Al sector català del marge ibèric hi ha un conjunt de conques neògenes separades per llindars estructurals que corresponen a fosses i «horste», respectivament fosses del Vallès-Penedès, el Camp de Tarragona, el pla de Barcelona, el Baix Llobregat «horste» de Garraf-Montnegre i el Gaià, separats per falles normals d’orientació aproximadament, NE-SW Les falles principals són les que limiten les fosses per la vora NW ja existien anteriorment, i havien actuat com a falles direccionals inverses durant la compressió paleògena i van actuar com a falles normals durant el Neogen, amb un moviment,…
la Rubiola

La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Santa Llúcia, del segle XVI, i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.
Montserrat
Barri
Barri perifèric del municipi d’Igualada (Anoia), de tipus residencial i obrer, al NW del centre urbà, prop de l’antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba.
Promogut per l’Obra Sindical del Hogar, els blocs d’habitatges foren bastits a partir del 1960
Bellmunt de Segarra

El poble de Bellmunt de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Talavera (Segarra), aturonat a 794 m d’altitud, a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del s XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora
Almenara
Masia
Masia i antic llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), situats en un turó a 804 m d’altitud, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976
Rofes

El veïnat de Rofes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Llacuna (Anoia), al N del terme, vora el torrent de Rofes , afluent per l’esquerra de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
l’Avenc
Cim
Cim (528 m) de la serra del Pi del Molló, a les muntanyes d’Ordal, al terme de Subirats (Alt Penedès), a la partió d’aigües entre l’Anoia i la riera de Ribes.
el Coll de la Barraca
Llogaret
Llogaret del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), a 710 m alt., damunt la serra de Font-rubí, al límit amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Torrelles de Foix (Alt Penedès).