Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
Art 2013
Art
La funció de la cultura i el seu retorn social són especialment qüestionats en moments de crisi com els que fa uns quants anys que es pateix L’art contemporani és el que queda més malmès en la lluita pels recursos pressupostaris Tancaments i reobertures La rebaixa de les aportacions de l’Estat espanyol als equipaments culturals catalans durant el 2013 va ser d’un 50% respecte de l’any anterior, i va representar una davallada del 75% en quatre anys Mentrestant, la Generalitat de Catalunya va aplicar importants retallades, que entre el 2011 i el 2013 van sumar un 28% menys de recursos per a les…
Art 2011
Art
Moment d’indefinició Calendari d'exposicions 2011 La crisi econòmica global va continuar marcant el món de l’art i les accions de les entitats artístiques catalanes durant tot el 2011, seguint una davallada que s’havia iniciat el curs anterior L’accentuada reducció d’ingressos es va transformar en menys projectes, de més durada, i amb protagonistes reconeguts, és a dir, amb menor risc de cara al públic A més, el canvi de govern ara en mans de CIU a la Generalitat i en bona part dels ajuntaments va fer virar les polítiques culturals, i en alguns casos embarrancar-se a més de les retallades…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Pierrette Prat i Galindo
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1972-2007).
El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes desavinences…
illot des Porros
Illa
Illot de la costa septentrional de Mallorca, al centre de la badia d’Alcúdia (terme de Santa Margalida), davant la necròpolis de son Real.
La necròpolis de l’ illot des Porros , molt important i relacionada amb l’anterior, fou excavada en 1960-69 és d’època talaiòtica aproximadament dels segles VI al I aC i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M Tarradell Els materials són al Museu d’Alcúdia A partir del 1994 es reprengueren les intervencions arqueològiques a la necròpolis de l’illot des Porros per tal de documentar-ne la planimetria i acabar-ne l’excavació, sota la direcció de Miquel Tarradell i…
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’…
Montalban
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, capital del departament de Tarn i Garona, França.
És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el començament del s…
Fulda
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
És nucli industrial, centre comercial i seu episcopal La catedral barroca del segle XVIII és construïda al lloc de l’antic monestir i conserva la tomba de sant Bonifaci L’abadia benedictina, fundada el 744 per Sturmi, deixeble de Bonifaci, de primer com a centre missioner, tingué una florida cultural molt notable, amb l’escola monàstica i la biblioteca conservada encara, rica en còdexs medievals Fulda fou elevada a bisbat el 1752 i l’abat esdevingué bisbe príncep de l’imperi De les antigues construccions resta l’església rodona de Sant Miquel ~820 A Franenberg hi ha el convent de franciscans…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s XII,…