Resultats de la cerca

Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom

Estudià amb J Duran de l’Armentera Del 1922 al 1927 actuà a la cobla la Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona Publicà Mètode de tenora i tible 1950

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839, diputat a…

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”

Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808

Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…

Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat

La seva vocació fou tardana Es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas Havent concorregut prèviament a diverses collectives, féu la primera exposició individual l’any 1923 A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà del 1945

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu Milità a Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’ Acció Popular Catalana