Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Raymond Foulché-Delbosc
Història
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Publicacions periòdiques
Hispanista i catalanòfil occità.
Vida i obra Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, que, ja en el seu primer exemplar, concretava que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català Mantingué una collaboració ben intensa amb Jaume Massó i Torrents que es traduí en diversos projectes com ara l’edició conjunta de l’obra del segle XV, Cançoner sagrat de Vides de…
, ,
Su
Poble
Poble (721 m alt.) i antiga quadra del municipi de Riner (Solsonès), al S del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol
Setcases
Veïnat
Veïnat del municipi de Llançà (Alt Empordà), a la costa, prop del Port de Llançà, a la desembocadura de la riera de la Valleta.
Sant Pere de Galligants
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir…
Sant Muç

Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Sant Andreu de Clarà

Exterior de l’església de Sant Andreu de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb el castell de Clarà.
La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià
Sant Andreu de Cal Pallot
Església
Església romànica (segle XII) del municipi de Puig-reig (Berguedà), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès.
Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà
Sant Amanç
Caseria
Caseria del municipi de Rajadell (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a l’W del cap del municipi.
L’església 1637, amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al s XII La caseria celebra festa major per la Mare de Déu d’Agost
Santa Anna
Capella
Caseria
Masia, capella i caseria del municipi de Mediona (Alt Penedès), a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall del castell de Mediona.
La capella és del s XIII
Rovellats

Aspecte del veínat de Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes