Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…
Militar 2011
Militar
Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les primaveres àrabs…
funció de pes
Matemàtiques
Funció ρ( r
) que multiplica una altra funció f
( r
) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.
Hom diu que ρ r pondera f r o que f r és una funció pesada per ρ r Per exemple, en el càlcul del potencial elèctric V r’ creat per una distribució de càrrega ρ r , hom calcula la integral de pesada per la densitat de càrrega ρ r , mitjançant la fórmula
humitejament
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessària per poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.
perdonament
Història del dret català
Dels segles X al XV, absolució donada pel senyor d’un feu a favor del vassall per les faltes comeses per aquest i que havien donat lloc o podien donar lloc a rancures .
epímone
Retòrica
Figura que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que hom diu o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió.
Associació per a la Difusió del Folklore
Folklore
Associació que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant intercanvis culturals.
Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics
acabament
Conjunt d’operacions a què és sotmès un article, un cop llesta la seva fabricació pròpiament dita, per tal de fer-lo comercialment adequat i donar-li la presentació i les característiques definitives.
escriptura de terç
Dret català
Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.
Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren traduïdes i imitades faules d’…