Resultats de la cerca

Fou deixeble de J Boucherit al Conservatori de Música de París Feu la seva primera aparició pública l’any 1946 D’aleshores començà a participar en gires com a solista, però saltà a la fama el 1955 en guanyar el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1968 fou nomenat professor del Conservatori de Marsella i el 1973 fundà la formació Solistes de Marsella També fou director del Centre Provençal de Música de Cambra des del 1977 Estrenà obres de D Milhaud, HP Sauguet, A Jolivet i d’altres compositors francesos Es casà amb la filla d’A Jolivet, Catherine

Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana  i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…

President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori…

Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’…

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en…

Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’òpera, com l’…

Fou alumne de Helmut Kahlöfer i estudià a l’Acadèmia de Detmold Finalitzà els estudis el 1958 i fou nomenat organista titular de la Christuskirche de Wolfsburg Posteriorment es perfeccionà a París amb Gaston Litaize Tornà a Alemanya el 1961, i durant alguns anys fou titular de la Christuskirche de Düsseldorf El 1971 passà a ocupar el mateix càrrec a l’església Zum Heilbronnen de Berlín Publicà una edició crítica de l’obra per a orgue de JS Bach, editada per Breitkopf & Härtel entre el 1969 i el 1979 Feu nombrosos concerts per Europa i enregistrà l’obra completa per a orgue de…

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Habitualment en la posició d’ala, amb el FC Barcelona destacà la temporada 1988-89, any que guanyà la Copa d’Espanya i fou nomenat jugador revelació L’any següent s’adjudicà la Recopa d’Europa Formà part del Barça fins el 1993 Posteriorment jugà al Pinturas Lepanto de Saragossa, amb el qual guanyà una Supercopa d’Espanya 1994, una Lliga de divisió d’honor 1995 i fou subcampió d’Europa 1996 Abandonà el club la temporada 1995-96 i jugà una temporada al Maspalomas FS, i més endavant fitxà per l’AD Sala 10 de Saragossa, on es retirà la temporada 2002-03 Fou internacional amb la…