Resultats de la cerca
Es mostren 64168 resultats
habitatge mòbil
Habitatge construït sobre un xassís, que s’estaciona en un terreny autoritzat i s’utilitza com a residència permanent o secundària.
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
Torreneules
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argelers (Rosselló), al S de la vila, a la capçalera del torrent de Ravaner, sota la torre de Madaloc.
És esmentat als fogatges del s XIV
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
organologia
Música
Branca del coneixement musical que s’ocupa de l’estudi dels instruments musicals en el seu context interpretatiu, acústic i sociològic.
Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música…
gamboí | gamboïna
Història
Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà a la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.
L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres
Edward Alleyn
Teatre
Actor anglès que l’any 1586 ingressà a la companyia del comte de Worcester i s’especialitzà en el repertori de Marlowe, Shakespeare i Jonson.
Fou elogiat pels escriptors del seu temps, reuní una gran fortuna i fou propietari de teatres i llocs d’esbarjo Fundà a Dulwich, Londres, el God’s Gift College
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça