Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Émile Schuffenecker
Pintura
Pintor impressionista francès.
Fou deixeble de PBaudry i Carolus-Duran Fou un dels pintors que entorn de PGauguin formaren l' escola de Pont-Aven Participà en el Primer Saló dels Independents de París 1884 Entre les seves obres cal esmentar Els penya-segats de Concarneau Musée des Beaux-Arts, Tours
Émile Roux
Biologia
Bacteriòleg francès.
Collaborà en l’obra científica del seu mestre Pasteur des de l’any 1876 treballs sobre el carboncle i la ràbia, la qual obra continuà en diverses direccions descobriment de la toxina diftèrica, introducció de la seroteràpia, etc Des del 1904 fins a la jubilació fou director de l’Institut Pasteur
Émile Vuillermoz
Música
Crític i musicòleg francès, deixeble de G.Fauré al conservatori de París.
És autor dels llibres Musiques d’aujourd’hui 1923, La musique dans le ballet moderne 1943, La Symphonie 1949, Histoire de la musique 1950, Claude Debussy 1957 i Gabriel Fauré 1960 Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, especialment a Mercure Musical i Revue Musicale
Émile Verhaeren
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
Cofundador del grup La Jeune Belgique, la seva poesia palesa una evolució des d’un realisme cap a un simbolisme, i reflecteix en certs moments un esperit turmentat i delirant, fruit d’una greu crisi de la seva salut De la seva producció cal destacar Les débâcles 1888, Les villages illusoires 1895, Les rythmes souverains 1910, Les heures claires 1896, d’un to més intimista, i Toute la Flandre 1910, exaltació dels homes i les terres del seu país Ha conreat també el teatre, la narració i la crítica literària i d’art
Émile Vandervelde
Història
Polític belga.
Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics
Émile Allais
Esquí
Esquiador francès.
Fou creador de la tècnica que porta el seu nom, la qual consisteix a portar els esquís sempre paral•lels i junts, guiant-los mitjançant el moviment dels braços i la rotació del cos Als Jocs Olímpics d’hivern celebrats a Garmisch-Partenkirchen 1936 aconseguí la medalla de bronze en descens combinat, i fou triple campió del món en les modalitats de descens, eslàlom i combinat a Chamonix l’any 1937 Als campionats del món de l’any següent a Engelberg Suïssa aconseguí la medalla d’or en descens combinat Destacà també en l’ensenyament el 1937 publicà el primer mètode d’esquí en francès, i fou…
Émile Gallé
Arts decoratives
Vidrier i ebenista francès.
Fundador i cap de l' escola de Nancy La seva producció fou reconeguda i acceptada des de l’Exposició Universal de París del 1889, on presentà, entre altres, el Vas Orfeu i Eurídice Musée des Arts Décoratifs, París La flor és l’element decoratiu per excellència en tota la seva obra, tant en vidre com en moble El seu taller fou un dels centres més importants de l’Art Nouveau en arts decoratives i especialment en el treball del vidre
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat