Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Teó d’Alexandria
Literatura
Comentarista grec del període alexandrí.
Hom creu que fou l’últim científic encarregat del Museu d’Alexandria Escriví uns comentaris relatius a l’obra de Ptolemeu que consten d’onze llibres Junt amb Procle, defensà l’existència del fenomen de la precessió dels equinoccis És autor d’una edició comentada de dues obres d’Euclides, els Elements i l' Òptica , i possiblement de la Catòptrica , que originàriament fou atribuïda a Euclides
Climent d’Alexandria
Educació
Cristianisme
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia contra…
Caterina d’Alexandria
Cristianisme
Donzella cristiana que, segons una tradició tardana (segle IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307).
De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre
Menelau d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Fou el primer a separar la trigonometria de l’estereometria i l’astronomia Féu la primera definició de triangle esfèric i utilitzà la relació entre els triangles esfèrics i els plans per a resoldre els triangles esfèrics teorema de Menelau Escriví el tractat Esfèrica , on establí els fonaments de la trigonometria esfèrica
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
Pappus d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
És autor d’una Collecció matemàtica en vuit volums, d’un gran valor, tant per la immensa documentació aportada com per l’extensa recopilació que suposa dels treballs anteriors d’altres matemàtics Enuncià, a més, alguns teoremes geomètrics propis, com el teorema del centroide teoremes de Guldin i el teorema de l’hexàgon
Clitarc d’Alexandria
Historiografia
Historiador grec de l’època hel·lenística.
Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul
Diofant d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic grec.
Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria analítica, la teoria…
Apol·linar d’Alexandria
Retòrica
Retòric cristià.
Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric
Apol·loni d’Alexandria
Gramàtica
Gramàtic grec, el més important de la seva època, bé que porta el renom de Díscol
, o sigui ‘el difícil’, a causa de la seva obscuritat (motivada en gran part per la seva llengua pèssima, plena d’anacoluts i de solecismes).
En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de Tràcia