Resultats de la cerca

És autor d’una Historia del santuario de NS de la Misericordia 1759 o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva 1762, miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes Matarranya el 1475, d’un Devocionario eucarístico 1766 i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits

De professió enginyer industrial, va conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i succeïts 1981 Resta inèdita la seva obra Prometeu desfermat 1984, a mig camí entre l’assaig i la creació Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura entre el 1970 i el 1991

Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló

El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58 ruscs La…

Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836

Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc Al secà hi ha…

El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la…