Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Salvador Roig
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot El frare , i durant la primera guerra Carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’installar a Castelló de la Plana Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana 1847
Casimir Melià i Tena
Literatura catalana
Assagista i narrador.
De professió enginyer industrial, va conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes, contalles i succeïts 1981 Resta inèdita la seva obra Prometeu desfermat 1984, a mig camí entre l’assaig i la creació Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura entre el 1970 i el 1991
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
Benafigos

Església de Sant Joan Baptista, a Benafigos
(CC BY-SA 4.0) Juan Emilio Prades Bel
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la dreta del riu de Montlleó.
El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’AltMaestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de…
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836
Gabriel Puig i Roda
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900 Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs El seu estil s’inclou en el fortunyisme Fou un eminent aquarellista Una important collecció d’obres seves fou donada pels seus fills 1975 a la Diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts
Joaquim Garcia i Girona
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva
,
les Useres
Les Useres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat a l’E de la comarca, a la zona de contacte amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat.
El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’AltMaestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi…
Vilar de Canes
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera.
El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la…
riu Cervol
Riu
Riu dels Ports i del Baix Maestrat.
Neix als ports de Morella i desguassa a la mar prop de Vinaròs La capçalera, orientada segons la direcció E-W de l’anticlinal de Vallibona, fendeix el muntanyam nord-occidental del Baix Maestrat, entre una carena dominada pel tossal Gros 1 253 m alt i el Turmell 1 281 m alt al sud, partió d’aigües amb la rambla de Cervera, i la serra del Carrascar 1 262 m alt, el cim del Regatxolet 1 158 m alt i la pena de Bel 1 005 m alt al nord, que l’aïllen successivament des de l’oest de la vall del Bergantes Ports, al nord-oest, i de la del Tastavins Matarranya i de l’alta vall del riu de la Sénia Baix…