Resultats de la cerca

Al s XV passà a la línia dels Cardona-Anglesola, i el 1768 als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira El 1921 fou rehabilitada i reconeguda com a títol del regne a favor de Luis Ruiz de Arana i Martín de Oliva, duc de Sanlúcar la Mayor

Després d’una àmplia experiència publicitària i documental, aconseguí diversos premis Oscar amb el llargmetratge Charriots of Fire 1981 Després realitzà Greystoke 1984, Revolution 1985,  Lost Angels 1988,  My Life So Far  1999,  I Dreamed of Africa  2000 i  Altamira 2016, i el documental  Rupture Living With My Broken Brain 2012

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799

És considerat un dels impulsors de l’avantguardisme a l’Estat espanyol Fundà, el 1932, la ‘Gaceta del Arte’ i, el 1935, l’ADLAN de Tenerife, vinculat a l’homònim català, que organitzà a l’illa una Exposició Surrealista Internacional A la postguerra participà en iniciatives com l’Escola d’Altamira Ha publicat obres de creació com Poemas de sol lleno 1928 i nombroses monografies

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

Les autoritats de Lekeitio Biscaia anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14500 anys d’antiguitat Es tracta de figures d’animals bisons, cavalls, cabres i lleons en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira Cantàbria o Las Caus Occitània La descoberta, però, va tenir lloc al maig

Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma

En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el…

L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo 1490 A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu 1871 Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Collegi d’Advocats, i, més tard 1919, adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’ Arxiu Històric de la Ciutat ,…