Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Academy of Saint Martin-in-the-Fields
Música
Orquestra de cambra anglesa.
Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…
Matti Salminen
Música
Baix baríton finlandès.
Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor…
Manuel González
Música
Guitarrista.
Inicià els estudis de guitarra amb Eduardo Sáinz de la Maza i José Tomás Completà la seva formació a la Manhattan School of Music de Nova York, sota el mestratge de Manuel Barrueco Ben aviat començà una brillant carrera com a solista que l’ha dut a collaborar amb les orquestres més prestigioses, com l’Orquestra Simfònica Europea, la Filharmònica Wolfgang Amadeus Mozart o l’Orquestra de Cambra de Praga, entre d’altres Amb aquestes formacions ha actuat a les principals sales de concerts del món, entre les quals destaquen el Lincoln Center de Nova York, el Teatro Real de Madrid o el Palau de la…
Color Dansa
Dansa i ball
Companyia de dansa creada el 1994.
Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S’ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002, Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i Serrat Balla…
Giovanni Andrea Fioroni
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i…
Johan Wolfgang Goethe
Música
Escriptor romàntic alemany.
L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de composicions l’…
Emanuel Johann Joseph Schikaneder
Música
Llibretista, actor, cantant, dramaturg i empresari teatral alemany.
Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els bosquetans',…
Le Concert des Nations
Música
Formació orquestral fundada el 1989 al voltant de la Capella Reial de Catalunya.
És la més jove de les que lidera el gambista i director català Jordi Savall El seu nom està inspirat en l’obra Les Nations , de François Couperin Com a orquestra amb instruments d’època, adapta la seva plantilla a un extens repertori orquestral i simfònic, que abraça des del Barroc fins al Romanticisme És la primera orquestra del moviment historicista integrada per músics joves, majoritàriament originaris de països llatins, especialitzats en la interpretació amb instruments antics El Canticum ad Beatam Virginem Mariam , de Marc Antoine Charpentier, les Suites per a orquestra i…
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…
Miloš Forman

Miloš Forman (2009)
© Alinoe
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen txec, de nom de naixement Jan Tomáš Forman.
Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb Taking Off 1971, Gran Premi…