Resultats de la cerca

Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món

Successor d’'Abd al-Raḥmān I, derrotà el seu germà Sulaymān, que pretenia el poder a Toledo, i hagué de sufocar amb l’ajuda del muladí Mūsà ibn Fortun una rebellió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa Féu diverses incursions contra el regne astur Àlaba el 791, Galícia i Oviedo el 794, i Astorga el 795 i contra Carlemany saqueig de Girona, el 793, i dels voltants de Narbona

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura

Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or

Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir

Durant el seu virregnat, amb la collaboració del virrei de Sicília, comte de Baiona, combaté la revolta popular de Messina, aixecada contra la pressió fiscal hispànica i contra la seva desavantatjosa reglamentació de l’exportació del blat La ciutat demanà la protecció francesa, i França hi envià l’almirall duc de Vivonne 1674 Poc temps després, Álvarez, acusat des de Madrid de prolongar la lluita innecessàriament i d’enriquir-se amb les despeses de la guerra, era substituït en el seu càrrec pel marquès de Los Vélez Posseïa el títol de marquès d’Astorga

Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…

Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503