Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Publicació de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.
N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…
Josep Ferrer i Subirana
Comunicació
Història del dret
Jurista i publicista.
Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola…
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la…
Balmesiana
Institució barcelonina que agrupa diverses entitats amb la doble finalitat de fomentar la pietat i l’estudi de les ciències eclesiàstiques i religioses.
El nucli inicial d’aquesta institució fou el Foment de Pietat Catalana 1911, de caràcter popular, que tingué el seu òrgan difusor en l’ Editorial Balmes 1926 Des del 1939 aquest aspecte de foment i difusió de la pietat és absorbit per la Fundació de Cultura Religiosa Amb finalitat científica fou creada la Biblioteca Balmes i la revista Analecta Sacra Tarraconensia 1925 amb la intenció que esdevingués un institut superior de cultura religiosa fou formada la secció de publicacions històriques, teològiques i filosòfiques, així com l’ Oficina Romànica de Lingüística i…
Habitatge del puig de l’Àliga (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Possible fons de cabana, excavat a la pedra, que forma part dels amplis vestigis d’un poblat alt-medieval construït sota les balmes del pendent del puig ECSA - J Bolòs Restes d’un lloc de poblament que hi ha en unes balmes situades al puig de l’Àliga, davant del torrent i del pujol de la Pòpia, en una petita vall, on no sembla pas que hi hagi hagut mai camps importants Mapa 35-17447 Situació 31TCF876723 Podem seguir la carretera que va de les Masuques a Castellet i, havent passat el riu Foix, agafar el camí del mas Pigot Hem de deixar endarrere aquesta masia…
Universitat de Vic
Institució privada d’ensenyament superior creada a Vic el 1997.
Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i…
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura…
Antoni Soler
Història del dret
Advocat.
Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848
Foment de Pietat Catalana
Institució fundada el 1916 per Eudald Serra i Buxó, sota la presidència honorària dels bisbes de Catalunya, destinada a editar en català llibres religiosos a uns preus assequibles.
Cal citar-ne com a precedents la revista “La Veu de l’Àngel de la Guarda” 1909 i la “Biblioteca Foment de Pietat Catalana” 1913, ambdues a càrrec del fundador Tingué un gran paper en la difusió popular d’obres de catequesi, apologètica, hagiografia, litúrgia, mística, ascètica, història eclesiàstica, etc Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles Amb el jesuïta Ignasi Casanovas, que fou consiliari del Foment, fundà la Biblioteca Balmes 1923, i el 1926 nasqué l' Editorial Balmes per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana, atès…
Josep Maria Ruiz i Manent
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Àngel Ruiz i Pablo A 19 anys es traslladà a Barcelona, on collaborà amb G Palau en la creació de sindicats catòlics Llicenciat en dret, s’especialitzà en estudis laborals El 1920 es traslladà a Madrid i treballà amb Á Ossorio y Gallardo i més tard amb M Maura, que, proclamada la Segona República, el nomenà inspector general d’assegurances Representant de l’Estat espanyol al consell d’administració de l’OIT a Ginebra fins el 1936 i president de la comissió mixta arbitral agrícola, vicepresident del treball i altres, des del 1939 exercí d’advocat a Madrid Fou redactor, entre altres, de…