Resultats de la cerca
Es mostren 34710 resultats
Guifré II de Barcelona
Guifre II de Barcelona en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó, d’inici del segle XV
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona, de Girona (Guifré III) i d’Osona (897-911), fill i successor de Guifré I.
Tutelà el seu germà petit Sunyer, a qui fou atribuït Besalú En accedir al tron era ja casat amb Garsenda, de la qual tingué només una filla, Riquilda, que es casà abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona En morir Guifré I, els seus estats romangueren profundament trasbalsats i la mateixa ciutat de Barcelona, davant l’amenaça sarraïna, havia hagut d’ésser evacuada El mateix comte sembla residir llavors a Girona El retorn dels carolingis a la mort del rei Odó i el perill sarraí donaren lloc, durant el seu govern, a un reforçament dels lligams de submissió a França El comte…
Tir Esportiu de Barcelona

Tiradors durant la Copa President del 2008 organitzada pel Tir Esportiu de Barcelona
Tir Esportiu de Barcelona
Esports de tir
Club de tir olímpic de Barcelona.
Constituït com a entitat privada el 1982 sota la presidència de Sergi Subils, els seus orígens es remunten al Tiro Nacional de Barcelona, entitat fundada el 1905 per Alberto Enrique María de Borbón com a representació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1907 adquirí els terrenys coneguts com Vista Alegre a la carretera d’accés al castell de Montjuïc, on encara té les installacions El 1921 es construí la primera galeria de tir de 50 m i poc després s’hi afegí la galeria de fusell de guerra i carrabina de calibre de 22 mm i la galeria d’arma curta L’any 1955 les…
Copa Barcelona

Anunci de la Copa Barcelona del 1951
Arxiu Roset
Automobilisme
Denominació de diverses competicions automobilístiques de velocitat celebrades a Barcelona al llarg del segle XX.
L’any 1911 se’n disputà la primera edició, organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya, hereva de l’anterior Copa Catalunya, primera cursa automobilística feta a Catalunya i segona de l’estat, que s’havia disputat del 1908 al 1910 L’èxit d’aquelles primeres curses automobilístiques portaren l’entitat organitzadora a desdoblar les jornades en la I Copa Barcelona, que es feu al matí i fou guanyada per José Bons Hispano Suiza, i el I Campionat Espanyol d’Amateurs-Copa del Rei, que es disputà a la tarda i fou guanyat per José Ciudad també amb un Hispano Suiza Així com les dues…
Barcelona Deportiva

Primera pàgina del núm. 2 (21 de març de 1925) del diari Barcelona Deportiva
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari d’informació esportiva publicat a Barcelona el 1925.
Reservava bona part del seu espai al futbol, especialment al Futbol Club Barcelona Escrit en castellà i de periodicitat bisetmanal En fou director Luis Araquistain i hi collaboraren professionals com Eduardo Arechavaleta, P López Gambin, Handicap, Josep Gaspar i Opisso, entre d’altres
Barcelona Deportiva

Primera pàgina del núm. 248 (5 de febrer de 1951) de la revista Barcelona Deportiva
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el gener del 1946 i el 1963.
Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques
Barcelona Atlètic
Futbol
Club de futbol fundat a Barcelona l’any 1970 com a filial del Futbol Club Barcelona.
Fou creat a partir de la fusió del Club Esportiu Comtal i l’ Atlètic Catalunya Club de Futbol , tots dos clubs filials del Futbol Club Barcelona , que jugaven a tercera divisió La junta directiva del club, encapçalada per Agustí Montal, pretenia formar un equip filial suficientment fort per a estabilitzar-se a segona divisió Des del 1974 milità entre la segona divisió A i la segona divisió B, si bé els primers anys estigué en categories inferiors Jugà al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats fins el 1982, que passà a fer-ho al Miniestadi, construït al costat del Nou Camp El 1991, arran…
,
Barcelona Queens
Futbol americà
Equip de futbol americà femení de Barcelona.
Nasqué el 1995 juntament amb l’equip Bad Girls, tots dos formats per seguidores del club Barcelona Howlers El 5 d’agost de 1995 disputaren el primer partit de futbol americà femení d’Espanya Veient el bon resultat de l’experiència, s’uniren al club Barcelona Bóxers i participaren en la primera lliga de futbol americà femení 1996-97 Desaparegué la temporada 1998-99, quan deixà d’organitzar-se la Lliga Catalana
Nueva Barcelona
Denominació antiga de l’actual Barcelona veneçolana.
Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…
Barcelona Bóxers
Futbol americà
Club de futbol americà de Barcelona.
Fundat el 1988 amb el nom Club de Futbol Americà Bóxers de Barcelona, fou un dels pioners d’aquest esport a Catalunya, fundat poc després del Badalona Dracs S’implicà en la creació de la Federació Catalana de Futbol Americà i participà en la primera Lliga Catalana creada la temporada 1988-89, en què participaven quatre equips Fou dominador d’aquest esport a Catalunya al principi dels anys noranta Guanyà la Lliga Catalana en quatre ocasions 1990, 1992, 1993, 1994 i la Supercopa catalana en tres 1989, 1990, 1995 Fou subcampió de la Lliga espanyola 1995 A causa de la crisi del…
Ràdio Barcelona
Emissora fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924
En foren impulsors membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió, com ara Josep Maria de Guillén-Garcia , Royston Saint Noble, Eduard Rifà , Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens, entre d’altres Fou la primera ràdio de l’Estat que obtingué la concessió, i per aquest motiu li fou assignada la referència EAJ-1 codis corresponents a Espanya, Telegrafia sense fils —AJ— i primera emissora autoritzada Les seves emissions esdevingueren tot seguit molt populars hi contribuí des dels primers mesos el locutor Josep Torres i Vilalta Toreski , creador del cèlebre personatge infantil Míliu Alhora,…