Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Antoni Franco i Estadella
Periodisme
Periodista.
Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…
,
Miquel Signes i Molinés
Literatura
Escriptor en castellà i polític.
Afiliat 1931 a les Joventuts Socialistes, el 1932 obtingué el títol de mestre Poc després d’aconseguir plaça fou mobilitzat pel bàndol republicà Després de la Guerra Civil fou condemnat a vint anys de presó, però al cap de tres anys sortí en llibertat i pogué exercir fins el 1954 des del 1947 com a director del Collegi Politècnic de Sant Josep, a Alacant Durant els primers anys del franquisme s’involucrà en la reorganització del PSOE en la clandestinitat, però se separà del partit el 1962 seguint Rodolf Llopis , de qui era molt pròxim Del 1954 fins a la jubilació 1981 treballà en una caixa d’…
Josep Antoni Fernández i Fernández
Humorista conegut pel nom de Fer.
Quan tenia quatre anys la seva família s’installà a Mollet del Vallès, ciutat a la qual sempre estigué vinculat estretament Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou professor d’educació secundària Al final dels anys seixanta inicià la carrera com a humorista gràfic a Mataratos , i posteriorment a La Prensa , El Papus , revista de la qual fou director en 1977-78, Barrabás i El Correo Catalán , ja plenament professionalitzat L’any 1982 començà a treballar a El Jueves , revista de la qual fou cofundador i director els anys noranta i a la qual estigué llargament vinculat Hi…
Teresa Duran i Armengol
Literatura
Disseny i arts gràfiques
Pedagoga, escriptora i il·lustradora.
Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…
,
periodisme esportiu
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…
Mitologia bíblica i cristiana
Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…