Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
Joan Vila Berga
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació, jugà amb el Club Hoquei…
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1230-58).
El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1172-88).
Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica
Nicolau de Berga
Escriptura i paleografia
Cal·lígraf.
Ha estat considerat com un dels primers artistes coneguts pel seu nom a Catalunya hom li ha atribuït els dibuixos a tota plana i les inicials amb color que ornen el còdex 20 de la catedral de Tortosa, que conté la Ciutat de Déu de sant Agustí Sembla clar, però, que no són obra seva
Josep Berga i Boix

Josep Berga i Boix
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi ha obres…
,
Mercè Mallarach i Berga

Mercè Mallarach i Berga
© Família Batallé-Mallarach
Literatura catalana
Escriptora.
Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres, Pensaments 1966, Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012, Afluvis de poesia 2013…
Santa Eugènia de Berga

Aspecte de l’església de Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a la plaça Major de la població.
L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…
Associació Esportiva Bàsquet Berga
Basquetbol
Club de basquetbol de Berga.
Fundat l’any 1981 amb dos equips masculins, als quals se sumà un equip femení l’any 1983 Dos anys després, el 1985, es creà l’escola de basquetbol i s’organitzaren equips de categories inferiors