Resultats de la cerca

Conegut amb el nom artístic de Cassen Obtingué àmplia acceptació amb esquetxos i imitacions tant en el camp de la revista com en els del music-hall i la televisió Cridat per Lluís G Berlanga, protagonitzà el film Plácido 1960, i posteriorment ha interpretà diversos films comercials, com Bahía de Palma 1963, El mujeriego 1963, Atraco a las 3 1963, El castigador 1964, etc, alternats amb altres d’una major ambició, com Furia española 1976, de Francesc Betriu

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Vida i obra S’inicià a Barcelona en el teatre, però les seves activitats es desenvoluparen principalment a Madrid amb les companyies de Mariquita Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, Tina Gascó, Conchita Montes i Rafael López Somoza El 1947 es casà amb l’actor José María Rodero i formaren la seva pròpia companyia En el cinema debutà el 1943 amb Fin de curso Ignasi F Iquino, i participà a partir de llavors en una quarantena de títols Les seves millors interpretacions les aconseguí a Esa pareja feliz 1951, Luis G Berlanga i Juan Antonio Bardem i Bienvenido, mister Marshall 1952 i…

Vida El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu marido 1968, tots dos de Manuel Summers, i Vivan los novios 1969, Luis G Berlanga, ja ocupa un lloc a la història del cinema espanyol Però les formes de producció i les circumstàncies feren que la seva carrera es limités a papers secundaris, tot i aconseguir grans recreacions en Oscuros sueños de agosto 1967, Miguel…

Professor i funcionari, des del 1903 es dedicà exclusivament a la interpretació Fins els anys quaranta actuà gairebé només al teatre, generalment en comèdies, que li donaren una gran popularitat Després de la Guerra Civil Espanyola, esdevingué un actor clau de les sàtires cinematogràfiques de l’Espanya dels anys cinquanta i seixanta de Lluís Garcia Berlanga Bienvenido, Mister Marshall , 1953 Los jueves, milagro , 1957 El verdugo , 1963 i Marco Ferreri El cochecito , 1960, premi Sant Jordi al millor actor 1961 En un altre gènere interpretà també alguns films molt populars en…

Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de…

Estudià a l’Institut del Teatre i formà part del Teatro Español Universitario TEU El 1957 es traslladà a Madrid, on desplegà una interessant carrera professional en el teatre, la televisió des del 1958 i el cinema debutà el 1961 a Tres de la Cruz Roja , de F Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat De la seva filmografia hom pot destacar La tía Tula 1963 de MPicazo, L’advocat, el batlle i el notari 1969 de JM Font-Espina, El espíritu de la colmena 1973 de V Erice,…

Vida Es formà musicalment a Barcelona i desenvolupà una intensa activitat com a director de bandes i professor del Conservatori de Madrid Fou precisament en el gènere de la música per a banda on més destacà, amb la creació d’algunes obres que gaudeixen de força popularitat, especialment al País Valencià, com ara les suites  A la lluna de València 1979 i la Noche de San Juan 1990 També és autor de diverses bandes sonores, entre les quals sobresurten les de La ciudad perdida M Alexandre i R Torrecillo 1954 i Plácido L García Berlanga 1961  Bibliografia Acker, Yolanda Suárez-Pajares…

De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976, Siete días…