Resultats de la cerca

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’…

Probable deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig Hom li ha atribuït el Naixement, l' Epifania i dos sants del retaule major de Santa Maria de Morella, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València

Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics El 1950 començà les seves experiències d’animació per a cinema publicitari obtingué premis internacionals pels seus espots i filmets El 1962 féu el curtmetratge d’animació La Bíblia i, en 1963-66, el llargmetratge en color El mago de los sueños Inventor de la M-Tecno-Fantasy nou sistema de tècniques combinables al servei de la fantasia, realitzà Las bestias no se miran al espejo 1975 Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita

Format, a Barcelona, a Llotja i amb Josep Campeny i Enric Clarassó fins el 1906 Resident a Badalona, el 1915 exposà a Barcelona, on després participà a les Exposicions de Belles Arts Installat a París el 1921, el 1924 hi esdevingué societari del Salon d’Automne Fou fundador i director del Taller de Bellos Oficios de Caracas 1933-36 i de l'Escola Arturo Michelena de Valencia Veneçuela, del 1945 al 1953

Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P Ovidi Nasó…

Estudià a València i a Salamanca Fou canonge de la catedral de Jaca 1605-16 i de la de Saragossa 1616-25, qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa És autor d' Historias eclesiásticas y seculares de Aragón 1619-22, continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués 1624 Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà

Visqué i treballà a Xile, l’Argentina, els EUA i el Brasil, país on s’establí el 1955 És autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho Paraná, Brasil

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti