Resultats de la cerca

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de Mendelssohn,…

Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris

El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc

Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc

Exemples destacats del gènere són el Concert en do M per a flauta i arpa , KV 299, de Mozart, i el Doble Concerto , opus 102 per a violí i violoncel, de J Brahms

Fou un dels grans directors que, com H von Bülow, F Mottl, G Mahler o R Strauss, marcaren la fi del Romanticisme i l’inici del segle XX De procedència moraviana, tingué una formació austríaca, com era usual en molts músics de la zona A partir del 1866 estudià violí i composició al Conservatori de Viena, tasca que compaginà, des del 1871, amb la de violinista en l’orquestra de la cort, sota la direcció de músics com R Wagner, F Liszt, J Brahms i A Bruckner, entre d’altres El 1878 ocupà el lloc de segon director a l’Òpera de Leipzig i el 1889 acceptà la direcció de l’Orquestra…

El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments

Començà a compondre, especialment música de cambra, en un estil clàssic influït per Brahms, i anà evolucionant cap a un estil més modern Entre les seves obres destaquen la suite The Sea ‘El mar’, 1910-11, quatre quartets de corda i l’òpera The Christmans Rose 1919-29

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

El sextet instrumental pot ésser de corda com els dos de Brahms opus 18 i 36, amb piano com el de Mendelssohn opus 110, instruments de vent que poden ésser tots sis, com alguns de Beethoven, etc En òpera són cèlebres alguns de Rossini i el de Lucia di Lammermoor, de Donizetti