Resultats de la cerca

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de Mendelssohn,…

Descendent d’una família de músics d’Alsàcia, estudià amb els seus pares abans d’establir-se a París A la capital francesa, com a pianista, fou deixeble de Cramer, i a més inicià estudis de cant amb Manuel García Fou com a baríton que començà una important carrera internacional, de primer en companyia de García i, des del 1852, en la companyia del Teatre de Mannheim Fou un dels primers cantants alemanys que difongueren arreu el repertori liederístic el 1856 estrenà part de Die schöne Müllerin 'La bella molinera' a Viena, peça que fins llavors no s’havia interpretat en els concerts públics La…

Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada per dues…

Exemples destacats del gènere són el Concert en do M per a flauta i arpa , KV 299, de Mozart, i el Doble Concerto , opus 102 per a violí i violoncel, de J Brahms

El caràcter d’aquesta forma inspirada més o menys directament en texts poètics és essencialment narratiu i llegendari Chopin i Brahms escriviren quatre balades per a piano, i Grieg, Liszt, Vieux-temps, Prokof'ev, Fauré, etc en compongueren per a diferents instruments

Fou un dels grans directors que, com H von Bülow, F Mottl, G Mahler o R Strauss, marcaren la fi del Romanticisme i l’inici del segle XX De procedència moraviana, tingué una formació austríaca, com era usual en molts músics de la zona A partir del 1866 estudià violí i composició al Conservatori de Viena, tasca que compaginà, des del 1871, amb la de violinista en l’orquestra de la cort, sota la direcció de músics com R Wagner, F Liszt, J Brahms i A Bruckner, entre d’altres El 1878 ocupà el lloc de segon director a l’Òpera de Leipzig i el 1889 acceptà la direcció de l’Orquestra…

Començà a compondre, especialment música de cambra, en un estil clàssic influït per Brahms, i anà evolucionant cap a un estil més modern Entre les seves obres destaquen la suite The Sea ‘El mar’, 1910-11, quatre quartets de corda i l’òpera The Christmans Rose 1919-29

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

El sextet instrumental pot ésser de corda com els dos de Brahms opus 18 i 36, amb piano com el de Mendelssohn opus 110, instruments de vent que poden ésser tots sis, com alguns de Beethoven, etc En òpera són cèlebres alguns de Rossini i el de Lucia di Lammermoor, de Donizetti

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein