Resultats de la cerca

Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà

Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517

Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València

Fill de Mateu de Montcada i d’Alagó, de qui heretà el comtat Fou gran canceller de Sicília 1433, gran camarlenc i virrei 1429, 1432 Seguí Alfons el Magnànim en el captiveri després de la desfeta de Ponça 1435 Fou recompensat amb el casament amb Giovanna Ventimiglia, baronessa de Ciminna, filla del marquès de Geraci, de qui no tingué fills El 1466 comprà al virrei de Sicília, Bernat de Requesens, la terra d’Agosta, que deixà al seu fill legitimat, Antoni de Montcada mort el 1473 Caltanissetta passà al seu germà Antoni

Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué al seu…

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar Succeí 1479 el seu parent Antoni de Montcada i d’Aragó en el comtat de Caltanissetta i en la terra d’Agosta Mestre justicier de Sicília 1463, 1479, 1501, governador de Catània 1463, gran camarlenc de Nàpols 1445 i castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata Capità general i president del regne de Sicília 1475, 1478 i 1479, virrei de Sicília 1475-79 i diputat del regne 1499 Les seves cartes llatines foren publicades, juntament amb una versió italiana i una de castellana, a València el 1658