Resultats de la cerca

S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario franciscano…

El 1950 s’ordenà de prevere Fou fundador i vocal del primer consell de l’Obra Cultural Balear Collabora habitualment en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i dirigeix les Publicacions Coanegra, monografies d’estudi d’àmbit local La seva tasca investigadora s’ha centrat, sobretot, en l’estudi de la història i del patrimoni de Santa Maria del Camí Fruit d’aquesta feina és el llibre La vila de Santa Maria del Camí , en dos volums 1980-85, la seva obra més important i on es recull l’evolució de la vila des dels seus orígens fins al darrer any de publicació Així mateix, és autor de…

Reuní a casa seva una notable biblioteca balear —que comprenia també monedes, gravats i conquilles— oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg Entre els llibres figurava el Libro de arte de las comadres , imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila Part de la biblioteca uns dos mil llibres fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical

Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de psiquiatria…

S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans

Usat especialment en obres reexpositives com ara l' aria da capo

Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions

Originàriament i en l’accepció més general, ària era sinònim de melodia instrumental o vocal i designava petits fragments, fins i tot certes danses, d’essència generalment melòdica Al s XV, a Itàlia, expressava una manera particular de cant regional, per exemple “ària a la veneciana” Al s XVI, aer indicava la cançó musical adaptable a diverses estrofes de la mateixa composició poètica, o fins i tot de composició distinta, i es referia especialment a la part de la cantilena que s’elevà a la veu superior i es féu independent al s XVII Arie foren anomenats els primers fragments de Caccini Fou…