Resultats de la cerca

Jugà a voleibol i es formà com a professora d’educació física i esport Creà el Collegi Professional de Llicenciats en Educació Física de Catalunya i fou secretària d’esport i lleure al Congrés de Cultura Catalana 1975-76 Professora de l’INEFC des del 1980, ha realitzat estudis sobre el paper de la dona en l’esport Dirigí la revista especialitzada Apunts Educació Física i Esports , i els vídeos La mujer y el deporte i Franquismo y actualidad Ha publicat La coeducació en l’educació física 1995, Activitats físiques per a adults manual de la dona surt, i mou-te 2003, entre d’altres Junt amb…

Especialitzada en etnologia i membre de la comissió de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya des del 2008, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre els jocs populars i tradicionals a la Terra Alta i al Maresme

Dominicà 1819, el 1825 anà com a missioner a les Filipines Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua així, pogué refer l’antiga gramàtica escrita el 1690 pel dominicà Andreu López i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam 1840, 1862 És autor també d’algunes obres piadoses en aquest idioma

Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València S'ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda

Infant de cor a la catedral de València, on actuà més tard com a organista El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca, de València Hom conserva divuit composicions litúrgiques seves i el motet Sancta et immaculata , per a vuit veus

Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…

Ocupà càrrecs administratius i collaborà en diverses publicacions de Madrid Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos 1873, Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas 1874 i Las industrias agrícolas 1879

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…