Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera,…

> Esteve Burés i Arderiu Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Els germans Burés —Esteve i Francesc Burés i Arderiu— eren manresans i cintaires, a mitjan segle XIX Aleshores hi havia aproximadament una seixantena d’empresaris manresans que es dedicaven a la cinteria de cotó o de seda, producte, aquest darrer, que s’havia convertit en l’especialitat de la ciutat Alguns eren més ambiciosos i entraren en el camp del filat i del teixit del cotó Fou el cas, per exemple dels Burés Però inicialment els dos germans actuaren per separat La fàbrica del Mig, a Sant Joan de…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

De l’església romànica de SantPere s XII, antiga sufragània de Castellbell, resten només les ruïnes

El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell

És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII

Edificada l’any 1800, com es pot veure sobre de la porta principal, és patrimoni d’interès municipal És del patrimoni de la família Miralda originària de Sant Salvador de Guardiola des de que es s’edificà, en un terreny comprat a la família del Mas de les Codines que formava part del marquesat de Castellbell, i n'han viscut onze generacions

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

S’inicià al Futbol Sala Navarcles 1996-2000, i des del 2000 juga al Futbol Sala Gironella, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal el 2004 Ha guanyat quatre Copes Catalunya, les tres darreres de forma consecutiva 2009, 2010, 2011 Entre el 1998 i el 2008 formà part de la selecció catalana absoluta, amb la qual aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1998, 2003