Resultats de la cerca

Es féu remarcar al setge de La Rochelle 1628 per la invenció d’unes màquines que obstruïen les defenses dels assetjats, fet que li valgué l’estima de Richelieu Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637 Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV de Castella agost del 1640 alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué…

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat

Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX

Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a…

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts generals de Pau…

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona…