Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Collaboraren també en el llançament de l’editorial Carme Sansa, Àngels Agulló i Jordi Rojas Adoptà el nom com a homenatge a l’obra 1984 , de George Orwell S’inicià amb les colleccions “Temps maleïts” i “Soldats de ploma”, i el 1996 es reestructurà i incorporà noves colleccions “Mirmanda”, “La clàssica”, “1984 Poesia”, “De bat a bat”, “Butxaca 1984” i “Propera parada” El fons de l’editorial uns 400 títols a mitjan segona dècada del 2000 el formen obres d’autors catalans i traduccions al català d’obres majoritàriament del segle XX Entre els autors internacionals més destacats que ha publicat hi…

Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon…

A la masia hi tingué origen, a mitjan segle XIX, una obra benèfica important la Fundació Cots o Casa de Caritat de Manresa, iniciada per Francesc Cots i Argullol, hereu de la masia susdita

Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al…

Inaugurat el 1884 com a Teatre Ribas, s’anomenà al cap de poc Teatre de Catalunya, i el 1887, restaurat, rebé el seu nom definitiu Hom hi representà sarsueles, operetes, drames, comèdies, etc Els anys vint, Abelard Cots i Lozano, popular empresari, el convertí en un dels més importants teatres de varietats del país Perdurà fins el 1929

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"