Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
monestir d’Espirà de l’Aglí
Aspecte de la capçalera de l’antiga església del monestir d’Espirà de l’Aglí de mur en marbre blanc i gris fosc; al fons, el campanar (segle XI)
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà), actual parròquia d’Espirà de l’Aglí, fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar.
L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…
Chancelade
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de Dordonya, França.
Hi fou trobat 1888 un conjunt de restes humanes fòssils del Magdalenià, anomenades home de Chancelade , probablement pertanyents a un Homo sapiens sapiens poc o molt relacionat amb l’home de Cromanyó
Nontron
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, al departament de la Dordonya, França.
Producció de ganivets Centre d’interès turístic, conserva restes antigues i un castell, del s XVIII
Solhac
Ciutat
Ciutat del Perigord, Occitània, al departament de la Dordonya, França, situada a la vora del riu Dordonya, uns 28 km al S de Briva.
Conserva una notable església romànica del s XII amb una nau allargada, que coronen tres cúpules, i absis, a l’interior dels quals s’obren tres capelles El portal és una de les realitzacions més reeixides de l’escultura romànica occitana, amb escenes del monjo Teòfil, el profeta Isaïes i un pilar decorat amb monstres i figures humanes entrellaçades
Las Eisiás de Taiac
Poble
Poble del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya, França.
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus, centres molt importants de la pintura rupestre
Sarladès
Comarca occitana del Perigord (Guiena), dins l’actual departament francès de Dordonya.
Famosa en el món de la gastronomia per la producció de foie-gras, excelleix també en l’elaboració de fruits confitats, etc La capital és Sarlat, petita ciutat de gran interès turístic conserva la catedral romanicogòtica i diverses cases d’estil renaixentista s XIV-XVI Té també importants jaciments prehistòrics centrats entorn de Las Eisiás de Taiac
la Gironda
Estuari de la costa sud-oest de Gascunya format per la Garona i la Dordonya.
De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s…
Musée National de Préhistoire
Museu
Museologia
Museu nacional francès localitzat a Las Eisiás de Taiac, a la vall de la Vesera (Dordonya).
És situat al bell mig de la zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat i coneguda com la capital mundial de la prehistòria El museu és íntegrament dedicat al Paleolític El seu origen es remunta a les colleccions recollides a partir del 1913 en un castell del segle XVI Fou creat l’any 1918 per agrupar els fons arqueològics dispersos procedents de diferents excavacions que es duien a terme a les coves de la regió, però no fou obert al públic fins el 1923 Acabada la Segona Guerra Mundial fou reorganitzat, i reobert el 1955 Després d’anys d’una profunda remodelació, el museu es reinaugurà…
cova de Cuçac
Cova situada al terme municipal de Lo Boisson de Cadonh (Le Buisson-de-Cadouin), a Dordonya, Occitània.
Descoberta l’any 2000, s’hi ha documentat més d’un centenar de figures, totes gravades, que corresponen essencialment al bestiari tradicional de l’art paleolític europeu, tot i que també hi ha alguna figura humana de sexe femení i signes sexuals També s’hi han trobat restes humanes repartides en diferents depressions de la cova Els gravats són probablement del període gravetià 28000-22000 aC, tot i que no es pot excloure del tot una datació dins l’Aurinyacià 35000-28000 aC