Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Gabriel Metsu
Pintura
Pintor holandès adscrit a l’escola de Leiden.
Deixeble de Gerrit Dou, el seu art s’allunya del concepte sobri de l’inspirador de l’escola, Rembrandt, i conrea una manera més sentimental i menys profunda Destaca el seu Nen malalt Rijksmuseum, Amsterdam
Jacint Díaz i Sicart
Filosofia
Cristianisme
Humanista i sacerdot.
Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura…
Robert de Boron
Literatura francesa
Poeta francès.
És autor del cicle Roman de l’Estoire dou Graal escrit entre el 1183 i el 1199, integrat pròpiament per tres poemes Joseph d’Arimathie, Merlin i Perceval En aquesta obra l’autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal
Zhang Yimou
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xinès.
Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad…
Josep d’Arbaud
Literatura
Nom amb el qual és conegut el poeta i novel·lista provençal Josep Darbaud.
Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc
Acadèmia Criticoliterària
Institució proposada per Mateu Aimeric, a Cervera, el 1756.
La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva
Obra de la Visitació de Nostra Senyora
Congregació fundada a Barcelona el 1923 per Josep M.d’Alòs i de Dou.
Els estatuts foren aprovats el 1927, i fou reconeguda per Roma el 1954 Es dedica a l’assistència de malalts i convalescents, i té diverses residències l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
Frederic González
Boxa
Boxejador.
Alumne de Berger i impulsor de la boxa, el 1884 installà una sala per a practicar aquest esport al carrer de la Cera de Barcelona El 1889 obrí un espai de característiques similars al carrer de Jupí, que arribà a tenir trenta-dos alumnes, entre els quals destacaren Armenteras, Pijuan o Layret Després del seu tancament, el 1897 obrí una nova sala al carrer del Doctor Dou i una darrera el 1904 al gimnàs Bricall
Mieris
Pintura
Família de pintors holandesos, originària de Leiden.
Frans van Mieris el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut
Matilde Llòria
Literatura
Poetessa, de nom real Matilde González Palau.
Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega