Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Capital de la Cultura Catalana
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…
Francesc Viladomat Llena
Esquí
Esquiador alpí.
Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana
Jordi Ausàs i Coll
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Exercí de mestre i de professor de català a la Universitat de Barcelona, i també ha estat director del centre de l’Escola Andorrana d’Escaldes i Engordany Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya el 1986, el 1995 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que revalidà en les successives convocatòries 1999, 2003 i 2006 Del 1999 al 2003 presidí la Comissió de Ramaderia i Pesca Regidor de la Seu d’Urgell des del 1999, del 2004 al 2008 en fou l’alcalde Aquest darrer any substituí Joan Puigcercós i Boixassa com a conseller de governació quan aquest decidí cessar en el…
Andorra la Vella
© Arxiu Fototeca.cat
Parròquia
Capital d’Andorra i cinquena de les set parròquies d’Andorra segons l’ordre tradicional.
La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques…
ribera d’Ordino
Riu
Riu d’Andorra, afluent de la Valira per la dreta, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m).
Davalla en direcció ESE fins a uns 1 940 m alt i adopta la direcció SW, amb el nom de Rialb A uns 1 460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció SSW, i a uns 1 180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al SSE L’aiguabarreig és a uns 1 040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d’Ordino on…
Esteve Albert i Corp
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.
Vida i obra Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956 És autor de llibres de poesia Única amor , 1945, i Petita vall , 1946 de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959, Les abadesses de Sant Joan 1965, Missió de Catalunya i Occitània premi Rei en Pere 1978, editada el 1998 i Procés i projecció de l’obra de…
música d’Andorra
Música
Música desenvolupada a Andorra.
Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una big band Al llarg de l’any se celebren diversos festivals musicals de renom…
Esteve Albert i Corp
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.
Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956 És autor de llibres de poesia Única amor , 1945 i Petita vall , 1946 de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959, Les abadesses de sant Joan 1965, Missió de Catalunya i Occitània premi Rei en Pere 1978, editada el 1998 i Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià Pons ,premi…
casa de la vall
© Fototeca.cat
Història
Dret
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…
Esteve Albert i Corp
Historiografia catalana
Historiador i activista cultural.
Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Establert a Andorra des del 1955, impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal destacar Sant Ot, bisbe d’Urgell i la seva època 1963, La Seu d’Urgell, portaveu de la Gòtia 1963, L’obra social i política de l’Abat Oliva 1964, Les abadesses de Sant Joan 1965, D’Iluro a Mataró premi Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 1966, El paisatge familiar de Josep-…