Resultats de la cerca

Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats

Eren plantes llenyoses, semblants a falgueres, amb creixement secundari No tenien veritables flors, però sí llavors Els microsporangis i els megasporangis eren situats en individus diferents, i sovint formaven grups Comprèn els ordres de les caytonials i de les cicadofilicals

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la…

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals

Jesuïta, fou professor de ciències naturals a Barcelona i a Oriola, i membre 1904 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou dues vegades president 1913-16 i 1918-21 Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres de Catalunya 1915, Resum de Botànica 1918 i Flora vascular del Principado de Andorra 1919, i traduí al castellà la quinzena edició del Lehrbuch der Botanik für Hochschulen , d’Eduard Strasburger 1923, de qui havia estat deixeble a Bonn

És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix

Establert el 1961, gaudeix de protecció des del 1916 Amb una superfície de 1308 km 2 , les principals atraccions són els dos volcans més actius del món, el Mauna Loa  també el més gran del món i el Kilauea , a uns 40 km de distància El 1987 fou inclòs en la llista del patrimoni natural mundial de la UNESCO Són també atraccions notables del parc el desert Ka‘ū, extensió amb formacions de lava petrificada i els boscos de vegetació autòctona, especialment de falgueres arboriformes