Les primofílices

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes: des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars». Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic. És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia (procedent d’Ogassa), on es reuneixen fragments de diverses falgueres (× 0,3).

Jordi Vidal / MGB.

Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi pluristratificada i la fronda primitiva i poc desenvolupada. Totes fòssils, són els avantpassats de les filicates, i representen el nexe d’unió entre les psilofitates i les filicates més recents. Per una banda, mostren una certa afinitat amb les psilofitates, però per l’altra presenten caràcters més evolucionats. Un aspecte general de totes les primofílices és el fet de tenir els esporangis terminals. Així mateix, els eixos o làmines que formen part dels òrgans assimiladors no es troben sempre situats en un sol pla (presència defrondes tridimensionals).

El gènere Protopteridium, que s’ha trobat a la part oriental d’Amèrica del Nord, a Europa i a la Xina, té la tija amb ramificació simpòdica i les branques terminals dividides dicotòmicament. Les branques laterals presenten apèndixs plans, que recorden una fronda molt senzilla. L’apèndix de l’extrem de les branques porta a la punta esporangis ovals. A Cladoxylon, del Devonià i el Carbonífer, les frondes són més desenvolupades: les vegetatives tenen forma de falca i són irregularment dicotòmiques, i les fèrtils, són agrupades com en un ventall, amb els esporangis marginals. A Botryopteris (i en altres representants inclosos a l’ordre de les cenopteridals), l’organització és més semblant a la de les falgueres: les frondes, inserides helicoïdalment sobre la tija, presenten les làmines disposades en un sol pla i els esporangis porten un anell molt senzill per a la dehiscència.

En general, les primofílices són isospòriques, però en algun cas poden ser heterospòriques (Archaeopteris). Totes les formes tenen esporangis amb la paret formada per dos o més estrats cel·lulars. Per això els esporangis es consideren primitius. La distribució de les primofílices en el temps es correspon també amb el seu primitivisme, ja que aparegueren al Devonià mitjà i s’extingiren al Permià inferior.