Resultats de la cerca

Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen, a més del…

Inicis i infraestructura Començà a emetre, íntegrament en català, el 10 de setembre de 1983, de primer al Barcelonès i, gradualment, per tot el Principat En dos anys, TV3 aconseguí fixar una programació regular i estable i ampliar els seus horaris, i el 1987 oferia programació del matí a mitjanit El 1986 inaugurà els locals de Sant Joan Despí, amb més de 30000 m 2 construïts, on hi ha el Centre d’Emissió d’Informatius, el Centre de Producció d’Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d’…

Situació Un pany de mur que apareix a la banda de llevant del conjunt, vora les restes de l’església L’aparell és fet amb blocs de pedra escantonats i sense polir A Mazcuñan-F Junyent Les romanalles del castell coronen un turó dominador del poble, que es dreça a la riba dreta del Llobregat, poc després d’haver engolit les aigües del Cardener Prop seu també són perceptibles les ruïnes de la capella castellera dedicada a Santa Maria Long 1°50’34” — Lat 41°40’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera Després d…

Situació i presentació L’extens municipi de Sant Joan de les Abadesses 53,6 km 2 limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l’E amb la Vall de Bianya Garrotxa i al SE amb Riudaura Garrotxa Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d’aquí fins al SW amb Ripoll Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter Forma una típica vall dels…

Situació i presentació El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km 2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca Tremp, al NW amb les terres d’Espluga de Serra Tremp, al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt, al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà…

Situació Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes J Tous Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG397838 L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats Cal travessar la Noguera pel pont …

Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…

Situació Les ruïnes del castell, que fou volat durant la primera guerra Carlina, coronen un turó sobre la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes del castell s’enfilen dalt del puig de la Guàrdia, sota el qual s’assenta la població de Jorba, que s’allargassa a ambdós costats de la carretera N-II, a la riba esquerra de l’Anoia, prop de la seva confluència amb la riera de Rubió FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG791068 Des del costat de l’església del poble surt un carrer al final del qual té l…

Situació Vista aèria del conjunt imposant de les restes d’aquest castell situat al damunt d’una gran roca que s’aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l’antic poble, ara lloc característic de segona residència ECSA - J Todó Aquest castell és situat damunt d’una gran roca que s’alça a prop del fons de la vall del riu Gaià, al costat del poble de Querol Juntament amb el castell de Santa Perpètua de Gaià, situat també molt a prop del riu, i amb d’altres castells una mica més…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…