Situació
Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes.
J. Tous
Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG397838.
L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats. Cal travessar la Noguera pel pont de Baén i seguir la pista del bosc de Pentina que porta al santuari d’Espià. Després de passar per la font de Comacalent, s’ha de deixar la pista en el revolt més extrem de llevant, i agafar un camí de bast que s’enfila fins al coll del Salt de la Núvia; des d’aquí, ja amb un camí més planer, s’arriba amb menys d’una hora fins a les balmes de l’Espluga. (ARD)
Història
El lloc de l’Espluga és esmentat l’any 1173, quan els comtes Artau II i Guillem donaren al monestir de Gerri un capmàs a Speluncha. El 1293 el comte Ramon Roger I donà al monestir de Gerri un cens de 8 lliures de cera l’any sobre els llocs d’Espluga i Solduga, per als llums de Santa Maria. El 1391 el comte Hug Roger II i el seu fill venien a l’abat de Gerri el feu, la jurisdicció i altres drets dels llocs d’Espluga i Solduga, i al dia següent en donaren la possessió a l’abat.
No es coneixen les vicissituds posteriors del lloc i l’església de l’Espluga, però per la seva situació és molt probable, que, juntament amb Cuberes i altres llocs del monestir, estigués implicada en els conflictes entre el comte de Pallars i l’abat amb la intervenció reial, sorgits després del pariatge del 1425. (MLIC-JAA)
Església
Planta de l’església i dels edificis que la perllonguen pel sector de ponent.
A. Roig
Aquesta església es troba a l’extrem d’un seguit de construccions que s’han alçat dins d’una gran balma allargada. És una construcció troglodítica que aprofita com a tancament de tramuntana tot l’interior de la balma. El mur de migdia s’alça fins al sostre de roca, i d’aquesta manera no cal construir la coberta. Tret d’aquestes particularitats, l’edifici és de planta rectangular de 12 m de llargada, amb un absis semicircular a la capçalera, que s’obre a la nau amb un arc de degradació.
La porta d’accés és en el mur de ponent, sota de la cobertora de la casa annexa. En el mur de migdia s’obren tres finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada que donen llum a l’interior de la nau. L’absis, edificat sobre un basament alçat, té una finestra descentrada per a facilitar la il·luminació interior.
Els paraments són construïts amb un aparell irregular i rústec, a base de blocs de pedra sense treballar o poc desbastats, col·locats en filades desiguals i tot lligat amb morter de calç i sorra.
Interessant perspectiva de l’interior d’aquesta església troglodítica, amb el mur de la dreta ornat amb un fris d’arcuacions no perceptibles en la fotografia.
ECSA - A. Roig
A l’interior, la franja superior del mur de migdia i un petit espai de l’absis estan decorats amb un fris d’arcuacions. (ARD)
Aquesta ornamentació, característica de l’arquitectura llombarda, és emprada essencialment en la decoració de les façanes, i resulta molt singular la seva aplicació en un interior; aquest cas només té un paral·lel conegut a Catalunya en el monestir de Sant Daniel de Girona, on les arcuacions són a la base de la cúpula del creuer. D’altra banda, a Santa Coloma resulta molt singular l’aplicació d’aquests elements a l’interior, mentre que les façanes són totalment llises i mancades de decoració.
La presència dels elements decoratius llombards, malgrat les singularitats, permet de precisar una filiació per a aquesta església dins les formes de l’arquitectura del segle XI, sense excloure una data lleugerament posterior. (JAA)
Bibliografia
- Puig, 1979, vol. II, pàg. 355: Buron, 1980, pàg. 259
- Gavín, 1981b, pàg. 163
- Puig, 1991, vol. II, doc. 158, pàgs. 114-115; doc. 278. pàg. 189; doc. 347, pàgs. 235-236; doc. 377, pàgs. 260-261 i doc. 425, pàgs. 298-299.