Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Rafael Leoz de la Fuente
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Estudià a l’escola tècnica superior de Madrid on es titulà el 1955 i en fou nomenat professor el 1965 Les seves primeres obres se situen en el terreny dels habitatges socials Establí un sistema modular denominat “Hele” que fou guardonat per la biennal de São Paulo, fet que el donà a conèixer internacionalment La seva obra més coneguda és el conjunt de l’ambaixada d’Espanya a Brasília 1973-76, on mostra un concepte d’arquitectura modular molt evolucionat D’entre els seus escrits sobresurt Redes y ritmos espaciales 1965
Nicolau Casaus de la Fuente Jené

Nicolau Casaus de la Fuente Jené
Museu Colet
Futbol
Dirigent de futbol.
Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…
Eduard Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des del 1992 fou,…
Carmelo Esteban Fernández de la Fuente
Ciclisme
Periodisme
Fotoperiodista i tècnic relacionat amb el ciclisme.
Fou ciclista amateur del Velo Club Excursionista, del Club Ciclista Sant Boi i de la Unió Ciclista l’Hospitalet Des del 2002 collaborà com a fotògraf en mitjans vinculats amb el ciclisme, com Meta 2Mil i Ciclismo en Ruta El 2006 fou membre fundador del Catalunya Track Cycling Team, del qual fou tècnic i cap de premsa fins el 2009, any que assumí el càrrec de mànager Fou coordinador general del Trofeu Ciutat de Barcelona 2007, 2008 i de la Copa d’Europa de ciclisme en pista 2009 Publicà el llibre fotogràfic Campionats d’Espanya, les imatges de 2003 2003
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente

Edifici que alberga el Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente
© Museu d’Art Contemporani Florencio de la Fuente
Museu
Museologia
Institució museística inaugurada el 2005 a Requena (la Plana d’Utiel), que mostra una visió del panorama artístic contemporani en un recorregut per una vuitantena d’obres diverses.
És ubicat en un casalot del segle XVII al barri antic de la vila, i disposa de 160 m lineals i 450 m 2 de superfície expositiva
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
Edició del Discurso sobre la fuente de la verdadera nobleza i els Discursos sobre la calidad del principado de Cataluña, con indicación de sus habitantes y su gobierno, de Francesc de Gilabert
S’editen el Discurso sobre la fuente de la verdadera nobleza, un tractat sobre la noblesa catalana i els Discursos sobre la calidad del principado de Cataluña, con indicación de sus habitantes y su gobierno, de Francesc de Gilabert