Resultats de la cerca

Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “Zeitschrift für Astrophysik” 1930,…

Contrari als corrents revolucionaris, s’alià amb la Gran Bretanya i Rússia 1805 per lluitar contra França A causa de les pèrdues de Stralsund 1807 i Finlàndia 1808 a mans de francesos i russos, respectivament, l’exèrcit es rebellà i els estats generals el destituïren, i s’exilià a Suïssa El succeí el seu oncle Carles XIII

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Els seus treballs giren al voltant de temes sobre el gènere, la sexualitat i el cos humà En contrast amb molts altres artistes conceptuals, la seva obra transmet una sensació de felicitat i senzillesa gairebé infantils Es donà a conèixer gràcies a Pickelporno 1992, un treball sobre el cos femení i l’excitació sexual Entre el 1994 i el 1998 fou membre del grup performàtic Les Reines Prochaines El 1997 participà en la Biennal de Venècia, on fou premiada amb el Premi 2000 L’any 2010 exposà a la Fundació Miró de Barcelona les seves deu darreres videoinstallacions, com a part del premi Joan Miró…

Participà als Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano 1988 L’any 2002 guanyà dues medalles d’Or als Jocs Olímpics de Salt Lake City en les modalitats de salt llarg i normal, medalles que tornà a guanyar als Jocs de Vancouver 2010 També ha guanyat la medalla de d’or en salt llarg i d’argent en salt normal als Campionats del Món de Sapporo 2007 i de bronze en salt normal als de Liberec 2009

Rebé una sòlida formació musical i arranjà fins i tot algunes cançons per als oficis, però, en el marc del vell debat sobre la legitimitat de l’ús litúrgic de la música i en el context reformista en el qual s’inscriví, Zwingli representà la línia més hostil a la pervivència de la música en la litúrgia reformada Per a ell, la música era com un obstacle oposat al fidel, una porta oberta a l’espectacularització de la pregària que no podia sinó falsejar la fe del creient Vista així, la música quedava reclosa, doncs, a l’àmbit profà i principalment a la intimitat de l’esfera privada

Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres d’òpera…

Fou professor a Basilea, Tübingen i Berlín Féu recerques sobre els teixits vegetals i especialment sobre els líquens, i reeixí a demostrar que eren composts d’algues i fongs

Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància cabdal en el…