Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…

El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià

Antiga església, reedificada el 1929 en un emplaçament diferent a l’original, situada al S del terme, a la dreta de la riera d’Argentona, gairebé al límit amb els municipis de Mataró i de Cabrera de Mar Presideix el veïnat del Cros, on hi ha el casal de Can Garí i altres cases antigues com les Matenes o Can Bartrina El 1014 s’esmenta per aquest indret una terra de Sant Miquel, cosa que fa suposar que ja devia existir la capella, la qual surt sovint documentada a partir del 1187 En les visites pastorals figura com la capella de la casa del Cros L’antiga capella es trobava ruïnosa el 1851, i…

Fundat i dirigit per Francesc Peris i Mencheta, fou el primer diari del vespre que sortí a Barcelona Els directors foren, successivament, Julián Pérez Carrasco, Josep Palou i Garí, Enric Tubau, Enrique de Angulo, Josep Palou i Garí segona vegada, Lluís GManegat, José María Hernández Pardos, Manuel Tarín i Iglesias, Àngel Elias i Riquelme, Josep Tarín i Iglesias i Jordi Domènech i Mateu Periòdic independent, liberal i receptiu al catalanisme, aconseguí i conservà una notable audiència Tingué una àmplia nòmina de collaboradors literaris Publicà els articles de Jacint Verdaguer En defensa pròpia…

Es reprenen les obres de la Sagrada Família a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí

Collaborà a Bella Terra Publicà reculls poètics com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…

S'esmerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d’Antoni Serra, així com en l’escultura, en què fou deixeble de RNobas En aquest aspecte collaborà amb Jaume Escriu Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al Palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya

Vida i obra Autor de la crònica del seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats → Llibre del rei En Pere És probable que fos funcionari de la cort, i hom proposa la seva identificació amb Bernat ↑ Escrivà Bibliografia Cingolani, SM 2006 1 Cingolani, SM 2007 1 Ferrando Francés, A 1996 Elliot, A 1984 Garí, B 1985 Rubió i Balaguer, J 1987 Vila, M 1993 Vegeu bibliografia