Resultats de la cerca

Situació Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana XSB Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593270 Història Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII Consta una donació a aquesta església l’any 1234 El nom de l’església fa referència a la…

L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “ Guardiasiveniunt ” era un dels límits del terme de Guissona El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una contraforça del…

Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un…

La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll

Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia Els senyors de Fluvià, de cognom homònim, posseïen s XI i XII, a més, extensos feus a la Segarra, a l’Urgell i a la Noguera La jurisdicció criminal pertanyia al comtat de Cervera erigit el 1353, i fou adquirida amb la quadra de Vilana pel bisbe d’Urgell, conjuntament amb la vila de Guissona Essent bisbe d’Urgell Pere de Cardona 1505, adquirí la totalitat de la jurisdicció i inicià la construcció d’una residència per als bisbes, que s’interrompé…

Estudià a Saragossa, i el 1951 inicià l’activitat professional, centrada en els animals de tir i de càrrega, que abandonà per la mecanització dels treballs agrícoles Associat amb professionals del sector avícola de Reus, el 1956 inicià un negoci de ramaderia industrial i el 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, es convertí en la més gran de l’Estat espanyol Anà integrant totes les fases del cicle productiu fins a constituir, el 1999, el Grup Alimentari Guissona Alcalde de Guissona els anys setanta, el 2010…

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…

Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri