Resultats de la cerca

Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller

Escriví novelles d’entreteniment segons els models francesos Autor de teatre històric de tendència naturalista La finalitat didàctica de les seves obres fa que hom el consideri promotor del moviment dels Joves Turcs De fet, fou desterrat diverses vegades com a pertanyent a l’esmentat moviment

Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz

Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…

Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país

Estudià periodisme, i entre el 1985 i el 1988 residí als Estats Units Les seves novelles, de trama complexa i elaborada, reflecteixen les contradiccions entre la tendència a l’occidentalització i el substrat islàmic de la societat turca actual És un dels autors turcs amb més projecció internacional Entre les seves novelles cal esmentar Cevdet Bey ve Oğulları ‘El senyor Cevdet i els seus fills’, 1982, premi Orhan Kemal 1983, Essiz Ev ‘La casa silenciosa’, 1983, Beyaz Kale ‘El castell blanc’, 1985, Kara Kitap ‘El llibre negre’, 1990, Yeni Hayat ‘Nova vida’, 1995, amb motiu de la qual fou…

Elaborà l’"alfabet d’Istanbul” i escriví Albània, el que és, el que ha estat, el que serà 1899, manifest del renaixement albanès

Estudià enginyeria electrònica a la Universitat del Bòsfor, i posteriorment s’incorporà a l’exèrcit, on passà uns quants anys amb la intenció de prosseguir la carrera militar Posteriorment estudià cinematografia a Istanbul i a Londres La seva filmografia, que gira entorn de drames personals en la Turquia actual, s’inicià amb el curt Koza 1995, nominat a la Palma d’Or del Festival de Canes Seguiren Kasaba ‘La ciutat’ 1997, Mayis sikintisi ‘Núvols de maig’, 1999, Uzak ‘Llunyà’, 2002, Gran Premi del Jurat al Festival de Canes i premiat el 2003 al de Sant Sebastià, İklimler ‘Climes…

De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de…