Resultats de la cerca

De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral…

Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’Associació de…

Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don Carlo i el…

Membre d’una família de músics activa al segle XVIII, el 1717 Aubert era conegut com a mestre de dansa i violinista en diversos cabarets de París, i ja havia escrit nombrosos ballets i comèdies Dos anys més tard, coincidint amb la publicació del seu primer llibre de sonates per a violí, entrà al servei del duc de Borbó, per a qui compongué Fête royale i el Ballet des XXIV heures El 1727 entrà a formar part de la Bande des 24 violons du Roy , en la qual tocà fins el 1746, i l’any següent fou nomenat primer violí de l’orquestra de l’Òpera de París Entre el 1719 i el 1749 publicà nombroses…

Estudià lletres, filosofia i música de forma autodidàctica La major part de la seva activitat musical, almenys des del 1581, està relacionada amb l’Académie de Poésie et de Musique de Jean-Antoine de Baïf, molts dels poemes del qual musicà d’acord amb els principis de la musique mesurée També fou amic de P de Ronsard La major part de la seva producció, però, ha desaparegut Entre les obres conservades cal destacar un llibre de Chansonettes mesurées , publicat per M Mersenne l’any 1586, tres cançons per a veu i llaüt, salms mesurats i altres peces curtes de caràcter sacre Promogué concerts per…

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la sonata da…

Fou l’editor més important de França després de Pierre Attaingnant Començà la seva activitat el 1532, data més reculada en la qual es troba un llibre de Moderne, un volum titulat Liber decem missarum Signava amb el nom Jacobus Modernus de Pinguento els llibres editats per ell, fet que ha permès saber el seu lloc d’origen El 1523 ja era a Lió, on és citat en documents oficials Entre les obres publicades per Moderne destaquen la sèrie de vuit volums de motets titulada Motteti del fiore 1532-42, la sèrie de chansons anomenada Le parangon des chansons 1538-43 i les obres de llaüt del músic…

Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el llenguatge de…

Estudià al Conservatori de Música de París i a la Universitat de la Sorbona El 1952 es doctorà amb un doble estudi sobre l’escola musical de Sant Marçal de Llemotges i l’obra de Gautier de Coincy Tot i que la seva carrera se centrà sobretot en la recerca musicològica, camp en què fou considerat un dels grans noms del segle XX dins l’àmbit europeu, també es dedicà a la composició En les seves primeres obres usà un llenguatge modal i alguns elements provinents del cant gregorià i també de la música popular francesa Progressivament, però, s’encaminà cap a altres vies de creació sonora En el seu…