Resultats de la cerca

Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli Gènova, on fundà un monestir Morí amb fama de sant i el rei Liutprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio

Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…

Eclesiàstic, fou professor al seminari de Prada i després rector d’Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on, amb motiu de la inauguració de la nova església, organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí ↑ Pepratx , en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica el primer, Catalanes d’Estagell i d’altres endrets 1870, anònimament, i el…

Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al…

Fou successivament comes sacri cubiculi i prefecte del tresor El 532 contribuí a sufocar una revolta que s’originà a Constantinoble contra Justinià Enviat a Itàlia 538, comandà una gran expedició contra els gots 551 Derrotà Totila a Taginae 552, i tot seguit, als peus del mont Lactarius, desféu els rengs gots guiats per Teies Amb la caiguda de Compsa 555 i la derrota dels alamans, posà fi a la dominació goda d’Itàlia Nomenat patrici, s’encarregà de l’ordenament administratiu d’aquest país i reparà les devastacions de la guerra Morí a la vetlla de la invasió dels longobards Segons una llegenda…

Conegut per documents del s I i II Didakhé , Justí, Tertullià, apareix institucionalitzat a la Tradició Apostòlica d’Hipòlit s III Comprenia dues etapes la primera, que podia durar diversos anys normalment dos o tres, en la qual els catecúmens eren instruïts amb la predicació la segona, constituïda pels qui havien d’ésser batejats “illuminats” la propera Pasqua photizómenoi en grec, illuminandi en llatí i que, durant la quaresma, rebien una preparació especial, que consistia en una instrucció doctrinal i litúrgica catequesi i en uns exàmens periòdics scrutinia sobre aquest…

El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’egoisme i…

Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra Pèrsia que…

El poble de Lançac és situat a la dreta de la ribera del Boissar o Rec Grand, sota el gran roc de Lançac La primera menció documental del lloc i de la seva església data de l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, creat a instàncies del comte Bernat I Tallaferro segons indica el mencionat document, una part de la dotació la formaven la villa Olonzach conjuntament amb l’ ecclesia Sancti Justi Poc temps després, en el testament del mencionat comte de Besalú, datat l’any 1020, s’indica que deixava “la seva filla Adelaida, amb l’alou de Lançac”, al monestir de…