Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits

Estudià a Dresden i fou cantor a Zittau i, més tard, a Leipzig, on fou antecessor de JSBach en el càrrec Escriví obres didàctiques per a clavecí, diverses sonates sis de les quals amb el títol de Biblische Historien i una Passió , cantates, etc

Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

Estudià a Viena, i actuà alguns anys com a violinista Debutà com a director a Leipzig Fou director de l’Òpera de Budapest 1893-95 i féu tournées per Europa assolí èxits a Londres Fou dels primers a enregistrar música simfònica en discs Cinquena simfonia , de Beethoven, 1913 Fou mestre d’Albert Coates

Fou director de l’escola normal per a mestres a Leipzig 1900 La seva teoria pedagògica es fonamenta essencialment en el principi de l’autoactivitat de l’educand, i fou un dels fundadors de l’escola activa Escriví Die Schule im Dienste der werdenden Persönlichkeit ‘L’escola al servei de la personalitat en desenvolupament’, 1922

El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és…

Estudià a Praga, amb Weber, i a Viena, on fou amic de Beethoven Inicià, amb molt d’èxit, una carrera de pianista S'establí a Londres 1826 Havent tornat a Alemanya, fundà, amb el seu antic deixeble Mendelssohn, el conservatori de Leipzig 1843, i el dirigí quan aquell morí Deixà obres per a piano, d’un Romanticisme tímid, i obres didàctiques, que encara són emprades en l’ensenyament del piano

Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu

Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843