Resultats de la cerca

Abans d’ingressar al Conservatori de Madrid, fou deixeble de J Casas i F Pedrell El 1897 fou nomenat director de la Banda del Real Cuerpo de Alabarderos i deu anys més tard fundà la Sociedad de Instrumentos de Viento de Madrid Inicià la seva tasca docent com a professor d’harmonia al conservatori d’aquesta ciutat el 1911, on fou catedràtic fins el 1943, i al cap de quatre anys 1915 fundà l’Orquestra Filharmònica de Madrid, formació que dirigí fins el 1936 i amb la qual es presentà a Barcelona amb motiu del concert inaugural de l’Associació de Cultura Musical Ocupà càrrecs de gestió musical…

Estudià al conservatori de València i, posteriorment amplià estudis a París amb GEnescu, entre d’altres El 1947 féu la seva presentació com a solista amb l’Orquesta Nacional de Madrid, dirigida per Ataúlfo Argenta Des del 1967 tocà amb una guitarra de deu cordes en lloc de les sis habituals, ideada per ell, amb la qual obtenia una major ressonància Actuà arreu del món, i ha dirigit cursos internacionals de guitarra Holanda, el Japó, l’Argentina i Suïssa S'interessà especialment pel repertori barroc i renaixentista, i ell mateix exhumà moltes obres d’aquest període Com a solista, ha estat…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…

S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’alta escola Obtingué en dues ocasions el títol de campió de Catalunya de doma d’alta escola muntant Bailador 2009, 2010 Des del 2002 dirigeix l’Escola d’Equitació Antonio Santiago situada a Cambrils

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…

Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado  Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad  Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…

Tenia el subtítol “Òrgan del Moviment Socialista de Catalunya, organització d’Amèrica” Es tractava d’una revista homònima del butlletí central del mateix partit publicat a França i clandestinament a Catalunya Dirigida per Àngel Estivill, contenia articles polítics Hi collaboraren Jordi Arquer, Vicenç Riera Llorca, J Roure Torrent, Miquel Ferrer, Lluís Aymamí i Baudina, Pere Foix i Joan Fronjosa, entre d’altres Es publicà a Caracas el 1972, i en aquesta edició s’informava també de la situació social de Catalunya i de l’Estat espanyol