Resultats de la cerca

Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son , la qual,…

Actuà a la Comédie Française i amb Sarah Bernhardt Fundà un conservatori a Buenos Aires 1907 El 1913 tornà a París, on continuà la seva carrera artística La seva última representació fou La folle de Chaillot , de Jean Giraudoux, dirigida per Louis Jouvet

Fundat el 1893 per Lucien Capet, fou famós per les seves interpretacions dels quartets de L van Beethoven Ha estat integrat per Lucien Capet 1893-1928, primer violí Giron 1893-99, Firmin Touche 1903, André Touret 1903-09 i Maurice Hewitt 1909-28, segon violí Henri Casadesus 1893-99, 1903-05 i 1909-14, Édouard Nadaud 1903, Louis Bailly 1906-09 i Henri Benoit 1918-28, viola, i Charles-Joseph Furet 1893-99, Cros Saint-Ange 1903, Louis Hasselmans 1903-09, Marcel Casadesus 1909-14 i Camille Delobelle 1918-28, violoncel De fet, Lucien Capet creà cinc…

Estudià al Conservatori de París amb M Bazin El 1873 obtingué la segona plaça al Premi de Roma, que guanyà el 1876 amb l’escena lírica Judith Com a compositor treballà estretament amb el seu germà Lucien Joseph Édouard 1860-1909, alumne J Massenet al conservatori, que quedà segon al Premi de Roma de Composició del 1879 i primer el 1880 amb l’escena lírica Fingal La collaboració entre tots dos germans era tan intensa que a partir del 1881 firmaren les seves obres amb el psedònim de Paul-Lucien Hillemacher, sense que es pugui esbrinar quina és la feina de l’un i de l…

Defensa la independència del Quebec respecte del Canadà i, en l’aspecte socioeconòmic, defensa polítiques de centreesquerra René Lévesque en fou el fundador i líder incontestat en abandonar el Liberal Party LP, d’àmbit federal, i crear el Mouvement Souveraineté-Association, que es fusionà amb el Ralliement National per donar lloc al PQ El PQ ha estat el partit de govern els anys 1976-85 amb Lévesque com a primer ministre, 1994-96 Jacques Parizeau, 1996-2001 Lucien Bouchard, 2001-03 Bernard Landry i Pauline Marois 2012-14 Ha estat el primer partit de l’oposició llevat dels anys…

Treballà gairebé sempre en collaboració amb el seu germà Lucien Hillemacher París 1860 — 1909 Escriviren òperes, com Une aventure d’Arlequin 1888, Orsola 1902 i Circe 1907, música simfònica, peces per a piano i cançons

Professor de la Universitat de Gant 1886-1930, remarcà la importància dels fets econòmics i socials en els esdeveniments històrics Representà un intent de renovació de la història, que fou dut al punt més alt per Marc Bloch i Lucien Febvre, fundadors de la revista Annales d’histoire économique et sociale Escriví diverses obres, sobretot de tema medieval, i una important Histoire de Belgique 1899-1932

Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955

Fou director literari de “La Croix” 1934-55 Publicà poesia Au-delà de moi-même , 1938 Mystère apprivoisé , 1943 Quatre éléments , 1962 Corps à coeur , 1982, etc, crítica literària Présence de Bernanos , 1947 Saint-Exupéry , 1956, etc i novella religiosa Charges d’âmes , 1949-54 Le bonheur et le salut , 1960-61 L’apostat , 1968 Le loup meurt en silence , 1984, etc